REFERENTS TEXTUALS
El text ens apropa a com s’aprofita la transformació urbanística d’una ciutat, en aquest cas Barcelona, per crear-ne una marca. Una profunda reflexió entre els espais dissenyats i pensats sota un prisma concret en contraposició amb el que significa un espai realment viscut (com diu el
text “de ciudad vivida a ciudad representada”).
El barrio Gótico de Barcelona.
Planificación del pasado e imagen de marca de Olga Duque Baena.
Text 1. Memòria.
Text 2. Memòria.
Ciudades sin ciudad.
Les ciutats com a simples productes de consum supeditades a decisions només pensades per al turisme. Els centres urbans són la màxima expressió d’aquest tipus de decisions. D’alguna manera s’utilitza la memòria històrica de les ciutats de manera totalment teatral, com si només es tractés d’escenaris on s’hi representara una funció, desprenent-se així de tota la seva lluita. Això porta a ciutats sense passió, sense vivències, en definitiva a ciutats que no están sent viscudes.
Dels textos relacionats amb la memòria podem extreure un concepte rellevant com és el contrast entre els espais que estan dissenyats i pensats per a una funció concreta i el contrast amb el que després hi succeeix, que és finalment el que dóna vida i acaba definint realment. És en aquest punt en un dels que centrarem la nostre mirada, en les diferents formes d’habitar i viure un espai, en accions quotidianes, espontànies i inclús de supervivència que mai podran ser dissenyades. Intentar transmetre que aquestes maneres de viure l’espai són les que el fan viu i ric.
Text 3. Intimitat.
Text 4. Rastres.
Ratros. Xavier Ribas
“libro compuesto por un conglomerado de aforismos, cuentos, anécdotas e incidentes de procedencias diversas, hilvanados, en palabras del autor, en una especie de «narración de narraciones», con la finalidad de «reflexionar contando fábulas» y arrojar luz «en la oscuridad del instante vivido»”.
Bloch proposa tirar del fil de fragments per extreure’n i fer visibles sentiments i experiències que puguin dialogar amb maneres de pensar y de sentir del present.
Una constel·lació de rastres, recol·lectats a través de fotografies que són en si mateixes un rastre.
Walter Benjamin caminava, estava en constant moviment en la ciutat per tal de col·leccionar personatges, cites, imatges, per tal d’evitar definicions fixes i esquemes de jerarquies. Defineix la tasca del que rastreja, del que busca, com aquell que li dóna veu a un fragment i el llença a l’aire.
Iain Sinclair fa exploracions urbanes a peu per veure i trepitjar espais on altres han deixat rastres. Travessant espais que els separen, connectant-los, i així poder composar una nova cartografia de la ciutat.
El text de Xavier Ribas parla de diferents maneres d’entendre un mateix concepte, els rastres. El llibre està creat per diversos artistes dels que n’hem extret idees que ens ajuden en el relat, tot i que són idees diverses desenvolupades per diferents persones.
La sociedad de la transparencia.
Han, Byung-Chul
Aquest text. ens fa aprofunditzar i reflexionar al voltan de com l'espai públic, l'esfera pública es converteix en un espai d'exposició de cada individu. De com la pròpia intimitat dl individu ocasiona el sorgiment d'aquest rol i a la vegada, al tractar-se d'intimitat es vincula directament amb el nostre concepte base de les diverses formes de viure un espai.